ALTRES BETLEMS.

Hi han altres Betlems i decoracions d'aquestes festes. No tot són llums i grans "fastos" nadalencs. Mentre nadem en l'abundància, malgrat eixa "crisi",  altres persones i famílies viuen el principi i els pricipis del cristianisme d'una manera més senzilla. En aquest cas, no és tracta d'uns emigrants del Perú o d'Equador -que prou Betlem tenen ja- és el naiximent d'una casa de Potries, l'únic element que tenen i que ens recorda que el Nadal és per a tothom: rics i pobres, d'ací i d'allà, catòlics i agnòstics, BON NADAL, FELIÇ ANY 2010 !

JO PODRIA SER HUBERT.

La setmana passada vaig viure uns dies molts especials i emotius acompanyant a Hubert, Isabelle i Michel Vernhes, nets d'un potrier que va marxar a França en 1.915.

Ara fa tres anys visitàrem Uzès, el poble francés on ma uelo va anar a treballar en 1914, on mon pare va estudiar i apendre el seu ofici de mecànic.

Aquestos uelos de Potries, el d'Hubert i el meu, eren cosins germans i emigraren al sud de França per la demanda de ma d'obra degut a que la majoria d'homes francesos estaven lluitant en la "gran guerra" contra els alemanys.

En 1931, ma uelo i la seua família, tornaren a Potries per a continuar la seua vida. Jo vaig néixer en 1962 del "francés" que va tornar i d'Encarna Pascual. Allà, a França, es va quedar Francisco Gironès, que es va casar amb una xica francesa i Hubert n'és el net.

Durant els dies que he estat amb Hubert, he pensat moltes vegades que jo podia ser ell, un francés, net de potriers, que molts anys després ve a Potries a conèixer les seues arrels.

Tots dos, Hubert i jo, som fruit d'un destí, d'una decisió i unes circumstàcies vitals dels nostres uelos i pares, que feren que uns som d'ací i altres d'allà.

JOSEP TARRASSÓ : UNA BELLISIMA PERSONA.

Aquest divendres 13 de novembre, la plataforma "Pels Pobles de la Safor", que agrupa d'entre altres entitats a l'a.c. Casa Clara de Potries, va atorgar en un sopar a Tano passeig, el premi anual "Circ de la Safor" a Josep Tarrassó. Josep és un vell conegut i amic nostre, ja pels anys '7o - quan el Nou-Club- venia a Potries a donar-nos xerrades de llengua, cultura... Llavors al col.legi de les monges, on teníem la moguda juvenil, podíem escoltar musica pop i moderna així com els discos que ens portaven gent com Tarrassó, de Lluis Llach, etc. Josep ens parlava de tot allò que anàvem descobrint en uns anys meravellosos, plens d'inquietuts i il.lusions. El valencià, xe! és una llengua que es pot escriure i n'hi ha gent que canta en valencià.

Josep és i serà una persona compromesa amb el seu poble de Vilalonga i amb la Safor. Amb ell em tingut suport per a les mampreses col.lectives i ens ha donat consells per a les nostres vides i trajectòries. És una bellissima persona, un humanista. Enhorabona Josep ! amic.