11 de novembre del 2012

L'ULTIM ENQUADERNADOR.

Les meus filles, de vegades em demanen fer treballs especials  del col.lege. Jo aprofite la meua coneixença del barri, on visc i treballe. Júlia volia fer algo sobre oficis artesanals que s’estan perdent. Li pegà voltes al cap: “el sabater, el que fa toldos…Al final ho  vaig tenir clar: eixe xic  que enquaderna llibres.Miret, Carles, una tenda del carrer Perú. Anàrem i ell ens explica tota la seua feina, màquines, ferramentes...Ens va dir que l'ofici i la tenda ho va rebre de sa mare Remei. I allò que buscava Júlia, és un ofici en extinció. Segons Miret, fins no fa molt, enquadernar llibres era molt freqüent; fascicles de diaris...
També enquadernar treballs de l'Universitat...Ens ho va mostrar tot. A ell la crisi actual no li afecta. El que fa temps que li fa mal són els canvis de formats, del paper al digital. "La gent fa moltes coses amb l'odinador, quan abans venien a que les fera targetes de comunió. etc"