22 de novembre del 2014

MARIA GEA..(LA MARE DE SAULO)

Marilola Peiró.
Estos dies estic preparant una entrevista amb Maria Dolors Peiró, sobre el seu llibre On dimonis és el Sud?, per al blog d'Amics de Potries. Ella és la mare del meu amic Ignasi Garcia (tinc un article sobre ell a novembre de 2013)) i  tia de la meua amiga Adriana Soldevila. El llibre parla sobre personatges i vivències a Potries. Ens comuniquem per correu-e i dilluns passat em va dir: 
"Esta mañana he sabido que María Gea -la madre de Saulo- ha muerto. He sentido mucho pesar porque vivimos juntas muchos episodios de nuestras vidas. Siento no poder ir a darle mi último adiós"
Maria Gea, que jo vaig tractar quan estudiava amb el seu fill Kenny Deusa. Hui recorde emocionadament  aquells anys a sa casa del carrer de dalt, l'ambient de la família: el pare Salvador Deusa, la germana Bety, i els germans Natxo i Saulo. Era un altre món dins del mateix poble: llibres, música (Jesucristo Super estar en anglès), olor a tabac rubio (1x2), la Casa de la Pradera  els diumenges de vesprada. Maria Gea ens portava de Gandia moltes vegades amb el 600 blanc. Era una dona amable i dolça.Al llibre de Marilola Peiró tenim un capítol que volem dedicar, ella i jo, a la memòria de Maria Gea i als seus fills.

LES ALBADES, LES POSTES DE SOL, ELS COLORS I LA MARE DE SAULO. 
(MARIA DOLORES PEIRÓ)
    Mai no he dit com li diuen i la veritat és que no importa. Ella ha perdut la seua identitat en començar a ser la mare de Saulo. 
   I és rigurosament cert que a ell una albada té tanta importància com la aparició de la màquina de vapor en el món recent, o el telèfon, o els leucocits de la sangper posar exemples.Una albada, o un capvespre, o el colorit que l’envolta. I, sobretot, la lluna plena. 
   No és estrany veure-la eixir furtivament de sa casa quan tot el món dormenrotllada en un mantó a ratlles negres i blaves que una amiga li portà de Guatemala i que algun indi d’allà teixiriaTravessa la plaça de les torrenteres i es deregeix cap a l’ermita. Allí està: enorme, estranyament redona, singular, la lluna plena sobre les muntanyes. I sent una cosa especial. Es diria que és qualsevol cosa, així com l‘atraccció que exercia sobre els primers homes creient-la un déu. 
   Tot està silenciós. El fred apareix amb finissimes agulletes i alguna cosa màgica hi ha en l’ambient. Alguna cosa que s’està escapant sense que es note en les grans ciutatson tota aquesta màgia ja no importa. 
   De vegadestraginant en la cuinaentreveu un estrany color rogenc per damunt la tapia del seu pati menut. 
   -La posta de sol! diu per a ell mateixa. 
   I agarra el mantó a ratlles i s’esmuny pels carrers a fi d’eixir a l’encontre del sol que ja es pon. 
   Allí estan els colors esclafint d’esplendor d’un astre que desapareix, i la mare de Saulo ho absorbéis totvivint en un moment els milions de monumentals capvespres des de l’eternitat. 
   Ella se sap elemental i atribueix aquesta condició a la passió per la Naturalesa. 
   En el sopar tots parlen de coses importants. 
   -L’OTAN és un error que haurem de lamentar. 
   -Possiblement Reagan és un element que pot…? 
   -Haurem d’esperar la decisió de… 
   -…el bon judici de la política de… 
   Ella sol aventurar: 
   -Hi ha lluna plena. Heu vist la posta de sol? 
   -Parlen d’una altra cosa, mare – contesta Saulo posant-li la ma sobre el braç. 
   -Ja – s’excusaperò és que era tan bonica! 
   La conversa segueix centrada en els grans problemes mundials i el pare de Saulo, que llig molt, seguéis aventurant posibles futurs per a la Humanitatfervorosament escoltat pels seus fills. Que van  a l’Institut. La mare de Saulo, que seguis pensant en la lluna plena, es diu: 
   -Hauré de preocupar-me més pels problemes de la Humanitat. 
   En la guerra que hi ha damunt la taula, una rosa s’esta mustiant i abat els pètals lànguidament. 
   -Mare, aquesta flor ja està mústia. 
   -Deixa-la. Que acabe de morir entre nosaltres. 
   -Però mare! 
    Dóna la sensació que en aquest món d’avui Déu manté les albades i els capvespres i els colors solament i exclusivament per a la mare de Saulo. I la lluna plena. Especialment la lluna plena.