FORMENTERA.

 Ara que s'acaba la temporada del bon temps, faig un balanç d'aquelles coses que he viscut -a l'estiu tothom viu- i el record el tinc molt clar. Darrerament, quan vesc informació de l'oratge em fixe en un puntet, una illeta que quasi no es veu al mapa: FORMENTERA.

Per fi he fet el viatge en vaixell a Eivissa-Formentera i mira que fa anys que tenim el servici des de Dénia. Hi han coses que o les fas de jove o...Fins ara, sols veia les illes des de les altures de les nostres muntanys, com la Safor i Segària.
La excursió, anar i tornar el mateix dia, és una oferta molt econòmica, fruit d'un comboi, amb efecte dominó, entre els veïns de la finca de la platja de Piles: primer van uns i penjen la foto, després uns altres i al final "ei, podríem anar nosaltres també" 

Molta gent diu que l'illa és xicoteta i que en un dia es veu tot. És xicoteta però no dona temps a vore o gaudir de tots els racons.

Una vegada arribats al port de Formentera, a les 11'30, llogarem les "motets" i au, a buscar una cala, nadar en eixes aigües cristallines i blanques, dinar, mitja cabotà i continuar el descobriment fins les 9 de la nit que surt el vaixell cap a Dénia. Recorde que quan moguérem els scooters, allò semblava l'eixida de l'institut, tota la carretera plena de "motets". I al tornar, en la gasolinera abans del port, una qua, omplin el diposit. En definitiva, una carrera que nosaltres aprofitarem molt be, per què veguerem moltes coses.

Les figueres que encara queden (de copa ampla i apuntalades amb forques), els marges de pedra seca que llimiten les propietats i amaguen del vent les poques parres de raïm que hi queden), els molins de vent, els pous i aljubs, els escars (una mena de portets per a les barquetes o llaüts), les salines, les torres de defensa (com la de Piles) i els fars, no sols per la seua construcció, sinó per les ubicacions en caps i altituds costaneres (la Mola i Babaria).

Home!, moltes vedades férem eixe comentari típic quan viatges: "això ho tenim allà i millor" fent referència a la costa de la Marina. La veritat que l'aigua de les cales te un altre color i jo em vaig sentir com al Caribe.

Jo tornaria. Malgrat les comodidats del ferri de Balearia (per cert una estació marítima "de categoria", tal vegada massa gran o infrautilitzada la que tenim a la ciutat de la Marina),  no deixa de ser una aventura, anar a una illa, moure't en moto, nadar en platges i cales solitàries (no tant i tampoc allò del nudisme i la peli de Medem"Lucia y el sexo"). Be, supose que Formentera no és el que era fa vint anys o més. És una illa que la mesures des de la part més alta, mar...italians a tope i vaixells de luxe. Hi ha que anar, està ací al costat, al mapa del temps hi apareix tocant el cap de Sant Antoni. 

No voldria acabar aquest escrit sense anomenar a uns habitants de Formentera molt descarats, les SARGANTANES (podarcis petyusensis formenterae) uns rèptils endèmics de les illes Pitiüses que crec superen en nombre al de persones  i sobre tot als autòctons de l'illa. (En tota la volta sols vaig contactar amb dos formenterers de parla catalana, el que em va llogar la moto i el de la tenda de "souvenirs" del cap de la Mola). Estàvem pegant un mosset al muntanyar d'una cala i ens van rodejar, fins i tot s'emportaven trocets de menjar que les donàvem. Són unes sargantanes boniques i simpàtiques, tot siga dit. (La foto és meua, d'eixe dia)
Algú podria dir que a Formentera no hi res, sols sargantanes.