Des de gener de l'any passat, no tenia ningun article publicat al blog. I mira que han passat coses, al facebook n'he publicat algunes. Aquest blog es titula precisament "Entre blogs", doncs va sorgir editant el de l'a.c. Casa Clara i el d'amics de Potries, per fer alguna cosa més personal. Doncs en aquest 2015, he estat entre blogs, dedicant més temps als altres blogs.
Una de les coses que més m'agraden de l'animació-gestió cultural és conèixer gent. M'agrada descobrir coses, buscar com ,ara fa un any, a l'arxiu de Gandia el porrat de Sant Blai i El Litoral.
Fa temps vull contactar amb una persona, escriptora, que tenia un llibre publicat que parlava de Potries. Tots els dies, em trobe amb Lluís Llacer, de Potries, el fill de "Sagalomo", pegant una passejada per baix de casa. Parlem del poble, clar, entre tots dos, de vegades no aclarim res, vivim a Gandia ja fa molts anys i anem perdent el fil. L'altre dia, no se com, em diu que la seua filla Natàlia estava casada amb un fill de Sebastià Dénia i Àngels Moreno.
-"Mira! Xe! i no m'ho dius abans? Sempre parlant que viuen a Holanda i tal i qual..."
Li conte al meu amic i paisà, que este estiu el Levante va donar un llibret d'Àngels, un sobre Potries. Li dic també que el seu home, Sebastià Dénia coneixia mon pare, millor dit, son pare era el amo del taller. Lluís diu que el pare de Sebastià era molt bon mecànic, que havia estat al estranger aprenent.
Jo vaig conèixer una filla d'ells, al col.legi Cervantes, no recorde si la que canta o l'altra, Eva o Olga. Li dic, també, que la meua filla menuda, a l'Institut Nou, li dona gimnasia un fill, Andrès...
-"Xe, Vicent, això son moltes coincidències", jo li parlaré de tu a la meua consogra"
Com moltes vegades, els contactes venen així, parlant amb la gent, de repent, amb qui menys ho creus. Lluis em posa en contacte amb Angels, jo li escric al seu Face i per telefon quedem a sa casa.
Dilluns passat, quan tocaven les campanes de l'esglèsia de la república Argentina, jo li cridava al fono, més puntual que mai i amb la il.lusió que em fa conèixer eixa persona. Al setè pis, m'obri la porta Àngels Moreno, ens saludem, "una besadeta". La vec be -ja te els seus anys- m'agraeix la puntualitat doncs a les 8 te una conferència a la Marquesa. Encara no m'havia assentat, des del fons del passadís una veu crida. "Pepe!". És Sebastià Dénia que em crida pel nom de mon pare. Ens saludem i tots tres comencem a parlar d'eixes coincidències, el pare mecànic, les filles i fills...Àngels diu que la meua cara li resulta coneguda. Parlem de tot, la ràdio, "Denias Publicidad" (els espots que posaven als cines) i que feia la empresa de Sebastià. Àngels em conta coses de Potries, la seua família ve d'allí- i del seu llibret i altres més coneguts i premiats. Sebastià em mostra les seues pintures, les màquines de fer fotos i empalmar cintes...
Feia temps que no estava en un lloc tan ple de cultura i experiència, crec que des de l'any passat a l'arxiu. És un vertader plaer conèixer eixes dos persones. Sebastià ens fa unes fotos i acompanye Àngels a la Marquesa, hi ha una conferència d'història. Ella no es perd res i escriu al Levante articles. Ens acomiadem.
Ah! em va donar uns fulls comentant coses del llibret "Cantar i plorar". Al blog d'amics de Potries, publicaré la setmana que ve un article, aprofitant que ve Sant Blai i el porrat forma part del decorat de la noveleta.