J.A.GISBERT. "ON FORA, ÀMFORA"

Aquest diumenge estaguerem al castell de Dénia, amb Josep Antoni Gisbert Santonja. Era una activitat més de l'a.c. Casa Clara. En realitat es tractava de trobar-nos amb ell, fora al castell de Dénia, a l'Almadrava o a Potries, on fora, "àmfora".

Campina, Gisbert, 1980

Gisbert va aparèixer per Potries al principi de la democràcia, de la ma de l'Alcalde Aznar. S'estava descobrint tot, muntant tot i la història, el patrimoni de Potries també. 

Recorde la cata al bancal, aprop del Molí Canyar, al costat del meu hort. Mai havia vist jo unes persones cavant per a trobar coses del passat. Jo feia cavallons i de quan en quan trobava un troçet de rellotja estranya, vaig compendre que eren restes romanes.  Allí estava Gisbert i altres joves en una excavació de la Diputació per a fer troballes com àmfores, monedes etc...l'epoca romana, la  Campina Catorzena. 

Des de llavors i passant el temps ens hem adonat d'eixa importància com a fàbrica romana, amb bona terra i aigua del riu, tradició que va seguir després.

Gisbert participava amb xerrades a Potries i la Safor, formaria part del primer ceic Alfons el Vell, i en totes les mogudes i estudis sobre art i patrimoni ell hi estava. Per a mí, és "el segle d'or, la renaixença"" de Potries, amb ell, Company i els Aznar, Garrigós, Paco Avaria...Després hem seguit les seues petjades. 

Premi Pot de Potries

Al cap d'uns anys, 1993,  nosaltres, l'a.c. Casa Clara li atorguem el premi Pot de Potries, per la magnifica i pionera llavor feta al poble, encetant les línies de treball al voltant de la terreseria, la ruta de l'aigua, etc, etc. Ell es sent orgullós d'aquest premi.

Abans de marxar a Dénia, va deixar molta feina avançada, presentant el projecte de col.leció museogràfica en 1995. En la presentació a l'Ajuntament, jo era regirdor en l'oposició. Vaig dir que es tractava d'una questió d'estat/poble i em vaig posar la jaqueta per anar-hi.

Parlar de l'aspecte personal i humà em resulta difícil, la meua relació amb ell ha estat molt "temàtica", amb respecte i admiració. Era un xic seriós, sempre parlant d'història, encara que irònic, i proper en les seus explicatives sobre romans i àmfores a Potries.

Ha estat al cap de molts anys, quan he retrobat el contacte amb ell i he notat amb el pas del temps  estima per la persona. Damunt hem coincidit a La Xara, en circumstàncies personals algo rares i la edat que ens fa més "tontos". Anava a esmoraçar coquetes i jo un cafenet per a fer passar l'espera de l'hospital i  parlarem de Potries i els amics i del que s'està fent al poble. Sempre he seguit per la premsa els seus treballs i troballes a Dénia. Crec que ha fet i trobat de tot. Tinc un dubte: haurà baixat fins algun "pecio" a per àmfores? Li ho tinc que preguntar.

Gisbert és una autoritat en la matèria, el principi a Potries, ens va inculcar l'estima per l'arqueologia, la història i el patrimoni local. Aquest matí, al bar de Vicent de Potries, com tots els dissabtes, Blai m'ha dit que va anar un dia al castell en companyia de Pep Aznar a saludar Gisbert.
Ha estat i és un privilegi ser conegut, saludat i/o amic d'ell.

D'ara en davant no vaig a perdre el contacte i segurament tornarem a Dénia a fer una altra excursioneta amb contingut.

L'altre dia, al castell de Dénia,  quan acabarem la visita guiada, va dedicar unes paraules a Pep Aznar, el que fou Alcalde "incombustible" i a va rememorar les seues feines al poble amb molt de  sentiments.
Ah!, per sí algú no ha entés lo de "on fora, àmfora"...doncs tampoc és tan dificil...teniem que retrobar-nos ...on fora, pronunciant-ho, "àmfora" i mai millor dit.
Vos deixe l'enllaç de la visita al.Castell de Dénia, amb Gisbert.

RENAU.

Quan he vist "Posdata" del diari  "Levante", m'he aturat a llegir-ho i li he demanant a Vicent, l'amo del bar, que me'l donara. Tenia pendent un article referent a Josep Renau. Resulta que tenia una foto d'ell i era un referent meu per la seua obra gràfica i la seua vida.
L'àrticle del diari Levante, repassa el treball de Renau com a Director General de Belles Arts en els governs de la República, entre 1936-38. La seua principal tasca fou salvar les obres d'art dels bombardejos, traslladantles de Madrid a València i Barcelona. Un ministre de Franco va dir que "nada se ha perdido", doncs bona llavor va fer Renau. 

Tambè es coneguda la seua feina a l'exposició de Paris de 1937, on el pavelló espanyol tenia el Guernica de Picasso com a mural d'entrada.

Recorde un llibre d'una editorial valenciana "Fernando Torres", que tractava i il·lustrava l'obra de Renau, em va impactar, un disseny modern, fotomuntages atrevits, antifeixistes, cinema i altres. Semblava que tot estava ja fet, que tenia que imitar gent com Renau, a més a més compromesos i lluitadors, persones a l'exili. 

L'aficció pel disseny la compartia amb Pasqual, ell em va parlar de Renau i un dia anàrem a Xàtiva, a celebrar el 25 d'abril a la plaça de bous i...

LA FOTO AMB RENAU.

Eixe 25 d'abril de 1981, vaig fer una foto dels meus amics amb Josep Renau. Jo no hi soc, tinc eixa i altres de la plaça plena de gent, per tant la vaig fer, disparar jo, en una vella càmera, en blanc i negre. Hui he escarbat dalt de la casa de Potries i de seguida les he trobat. Està Pasqual, Savall i Domenech d'Oliva i Renau, que supose va vindre a Espanya i València per retrobar velles amistats i renovar el seu compromís per la democràcia. 

Renau va morir l'any següent a Berlin, de l'est, la comunista, ell era comunista. No recordava eixa data de defunció, (Més valor te la foto)

Per saber l'art, l'imaginació dels seus dissenys des dels anys 30, tan sols teniu que buscar en internet. Jo estic triant la que més m'agrada d'ell, de JOSEP RENAU.

PER SANT BLAI, CONVIDEM.

Quan passa Nadal i Reis, els potriers comencem a pensar en una altra festa, la nostra fita com a poble, l'original i únic porrat de sant Blai.. És algo que portem des de xicotets, ho pasavem molt be amb la fira d'atraccions i les paraetes de joguets.

Acomplits uns anys, més de trenta i quaranta i cinquanta i vivint a Gandia, Potries i el porrat no s'ha borrat, al contrari, està més present cada any i les sensàcions quan hi vaig són "interiors", de felicitat.

Sempre m'he demanat dia lliure i he acomboiat  amics i familiars el dia de Sant Blai, encara que caiguera entre setmana. Recorde que quan era regidor de l'Ajuntament, vaig demanar  que el 3 de febrer, Sant Blai, fora festa local, ara ja ho és.

Alguna cosa he escrit sobre el  porrat el de Sant Blai, però hui vull referirme al fet de convidar amics, familiars i coneguts a Potries, mostrar eixa festa que inunda el poble, que meravella la gent  un acte social que deu ser i ho és comú entre els potriers. La millor manera de promocionar el poble i la festa. Ningú ho espera, un poblet xicotet..."seran quatre paradetes i poc més."

No vull oblidar-me dels que he convidat a ma casa. Podríem començar per l'amic de la mili, Vicent Garcia de Sumacarcer. Ell i la seua parella van pujar a l'ermita, van visitar l'Ajuntament i el porrat...

Sefa va vindre a Potries perquè em volia. I li va agradar el poble i la seua festa.. Em deia que a Pego fan una xicoteta celebració de Sant Blai. Després hem anat tots els anys, amb les xiquetes, a la fira, a casa la uela Encarna. Parlant de ueles, la meua sogra, de Pego, va comprovar que eixe poblet de Potries feia bona festa, conforme li deien. Fa poc va vindre a Potries, un diumenge plujós de Sant Blai.

Em falta convidar al meu cunyat Daniel, un any vindrà, queden molts Sant Blai per viure.

També he convidat a Maite i Pedro, els amics del Verger, coneguérem el poble, el porrat i ma mare.

Joan Ribó, fou un convidat molt especial en 2002, per coses de la política, ell i jo, no parlarem de política i gaudirem del diumenge de Sant Blai visitant el poble, l'Abadia, l'Ajuntament, la fira...

Els darrrers anys porte  mon tio Juan Escrivà, que sa mare la tia Asunción, vivia davant els pisos de la carretera i a Domingo Gironés, parent de mon pare. després d'esmorzar i pegar una volteta per l'església, acabàvem visitant ma mare.

Convidar als amics i familiars al porrat de Potries, era i és un orgull, no portes la gent a un poblet, els convides a un esdeveninent que ni s'imaginen, o que fa anys que no visiten. Els primers anys els pujaves a l'ermita...ara no tinc temps per a tot...el museu de la cassoleria, les titelles...

Tinc que convidar algú enguany, el problema és que ma mare ja no hi és. I a mi, qui em convida?
Enguany, al caure dissabte sant Blai, he decidit fer un esmorzar de tota la gent coneguda, d'amics de Potries, de la casa clara, de Correus, etc,  perqué Potries "Convida" i jo convide als meus amics amb orgull de poble.