Quan passa Nadal i Reis, els potriers comencem a pensar en una altra festa, la nostra fita com a poble, l'original i únic porrat de sant Blai.. És algo que portem des de xicotets, ho pasavem molt be amb la fira d'atraccions i les paraetes de joguets.
Acomplits uns anys, més de trenta i quaranta i cinquanta i vivint a Gandia, Potries i el porrat no s'ha borrat, al contrari, està més present cada any i les sensàcions quan hi vaig són "interiors", de felicitat.
Sempre m'he demanat dia lliure i he acomboiat amics i familiars el dia de Sant Blai, encara que caiguera entre setmana. Recorde que quan era regidor de l'Ajuntament, vaig demanar que el 3 de febrer, Sant Blai, fora festa local, ara ja ho és.
Alguna cosa he escrit sobre el porrat el de Sant Blai, però hui vull referirme al fet de convidar amics, familiars i coneguts a Potries, mostrar eixa festa que inunda el poble, que meravella la gent un acte social que deu ser i ho és comú entre els potriers. La millor manera de promocionar el poble i la festa. Ningú ho espera, un poblet xicotet..."seran quatre paradetes i poc més."
No vull oblidar-me dels que he convidat a ma casa. Podríem començar per l'amic de la mili, Vicent Garcia de Sumacarcer. Ell i la seua parella van pujar a l'ermita, van visitar l'Ajuntament i el porrat...
Sefa va vindre a Potries perquè em volia. I li va agradar el poble i la seua festa.. Em deia que a Pego fan una xicoteta celebració de Sant Blai. Després hem anat tots els anys, amb les xiquetes, a la fira, a casa la uela Encarna. Parlant de ueles, la meua sogra, de Pego, va comprovar que eixe poblet de Potries feia bona festa, conforme li deien. Fa poc va vindre a Potries, un diumenge plujós de Sant Blai.
Em falta convidar al meu cunyat Daniel, un any vindrà, queden molts Sant Blai per viure.
També he convidat a Maite i Pedro, els amics del Verger, coneguérem el poble, el porrat i ma mare.
Joan Ribó, fou un convidat molt especial en 2002, per coses de la política, ell i jo, no parlarem de política i gaudirem del diumenge de Sant Blai visitant el poble, l'Abadia, l'Ajuntament, la fira...
Els darrrers anys porte mon tio Juan Escrivà, que sa mare la tia Asunción, vivia davant els pisos de la carretera i a Domingo Gironés, parent de mon pare. després d'esmorzar i pegar una volteta per l'església, acabàvem visitant ma mare.
Convidar als amics i familiars al porrat de Potries, era i és un orgull, no portes la gent a un poblet, els convides a un esdeveninent que ni s'imaginen, o que fa anys que no visiten. Els primers anys els pujaves a l'ermita...ara no tinc temps per a tot...el museu de la cassoleria, les titelles...
Tinc que convidar algú enguany, el problema és que ma mare ja no hi és. I a mi, qui em convida?
Enguany, al caure dissabte sant Blai, he decidit fer un esmorzar de tota la gent coneguda, d'amics de Potries, de la casa clara, de Correus, etc, perqué Potries "Convida" i jo convide als meus amics amb orgull de poble.
Enguany, al caure dissabte sant Blai, he decidit fer un esmorzar de tota la gent coneguda, d'amics de Potries, de la casa clara, de Correus, etc, perqué Potries "Convida" i jo convide als meus amics amb orgull de poble.