EL PORRAT DELS XIQUETS.

(article escrit i publicat en 2002)

EL DARRER BLAI QUE CONEC.

En Potries, el poble de Sant Blai, patró que des de fa segles se li dedica una gran fira i porrat, no queda ninguna persona amb el seu nom. Que ironies i contradiccions; tanta devoció al sant i la seua festa i ara resulta que Blai no està de moda, no és bonic,…a ningun xiquet el batejen amb l’onomàstica del 3 de febrer.

Essent regidor de l’Ajuntament i com a representant de l’a.c. casa clara, vaig proposar incentivar els pares per a que nomenen Blai als seus fills; que l’Ajuntament sufragara les despeses del bateig  i ho celebraren el 3 de febrer, el dia de Sant Blai. Crec que la meua proposta va despertar alguna rialla. Primer es perd el nom...

Com sembla que aixó no porta camí d’arreglar-se, em conformaré amb  un Blai, que vec pel carrer Calderón de la Barca de la ciutat Ducal, un gosset blanquet i peludet, molt vellet ja. Un dia em va cridar l’atenció una xica que cridava pel carrer: “Blai, vine ací”  Jo ja li tinc carinyo, l’altre dia, quan li feia la foto li parlava: “Ai Blaiet eres l’ultim Blai que conec, em recordes el meu poble”. Per cert, li posaren Blai no per res, perqué els va semblar un nom bonic i valencià.