CAROLINA, TAPAT QUE FA FRED!

Aquestos dies he rebut molts missatges i felicitacions de Nadal i Any Nou, practicament tots relacionats amb l'activitat cultural i social de l'a.c. Casa Clara i Amics de Potries. Una d'elles m'ha agradat molt per ser una cosina que tinc molt lluny de Potries, està al Quebec, el Canadà francofon i com no podia ser d'altra manera, ens envia fotos del Montreal nevat, com ho està  quasi tot l'hemisferic nord. Carolina Almunia em diu:

Os deseo unas felices navidades y un prospero año 2011.

Tomé las fotos ayer por la tarde en el centro de Montréal y al lado de mi casa. Y sí, la nieve es de verdad. Quitarón bastante a principio de mes, y aun nos queda unos cuantos meses por recibir más. Besos,Carolina.

Jo també li desitge bon nadal i millor 2011, encara que el que més voldria és que no passe molt de fred ahí.Carolina: tapat be quan ixques al carrer, la boqueta i el nas tambè, que ma mare diu que per ahí entren els costipats.

PER GANDIA TV., JO TAMBÈ.

Estic fartet que vulguen imposar-me els  canals de tv. Porten anys darrere de la "Catalana" - per cert la millor- i darrerament la de Gandia,  com si no hagueren mil llocs al nou dial digital. Jo, a banda de gustos i jefes polítics de la tele, -que n'hem tingut variats-  vull vorer la nostra, de la ciutat i pobles de l'horta de Gandia. El manifest del ceic Alfons el Vell em sembla molt encertat. He participat en ella com espectador i actor  en diferents ocasions i motius- especialment als debats de Pepe Arnau-  i la demane com a ciutadà saforenc amb dret constitucional. Teniu un enllaç de Gandia TV a la barra lateral d'aquest blog. Esta clar, que aquest manifest és per a tots, del PSOE, del BLOC, mane qui mane de la tele.

Un mitjà de comunicació com aquest, justificat per la seua tasca de servei públic, cal que siga considerat imprescindible. Entitats de tot tipus (empresarial, cultural, festiu, sindical, polític, esportiu, religiós, comercial…) així com persones destacades en la seua labor professional o social tenen presència i veu en les pantalles de GANDIA TV, tractades amb rigor i professionalitat. Justa menció mereixen els esforços, tècnics i humans, per emetre en directe esdeveniments que van des de les o la fira i festes, fins a les processons de Setmana Santa o actes culturals d’especial significació. A tot això cal sumar la producció d’un gran nombre de documentals sobre el patrimoni comarcal que fan possible un important arxiu documental gràfic que difícilment existiria sense GANDIA TV.
Des dels seus inicis la televisió pública s’ha expressat en valencià, la qual cosa ha col•laborat a prestigiar l’ús social de la llengua i ha servit de model perquè posteriors canals televisius comarcals la implantaren amb total normalitat.

GANDIA TV, i les seues antecessores, també han sigut fonamentals en la formació de professionals d’aquest mitjà, molts dels quals han nodrit la plantilla, entre d’altres, de la RTVV.

És per tot això que el CEIC Alfons el Vell vol instar, dins de la legalitat, a les parts implicades (Generalitat i Ajuntaments de Gandia, Oliva i Tavernes de la Valldigna) a:

—Superar urgentment els entrebancs legals i administratius per a crear el Consorci Comarcal necessari per a l’atorgament de la llicència a la televisió comarcal.

—Evitar la politització en una qüestió que afecta un dret constitucional com és el dret a la informació.

—Reconsiderar, per part de la Generalitat Valenciana, les advertències comminatòries de tancament del repetidor i de la imposició de multes desproporcionades si no es detenen les emissions.

—Buscar espais d’acord que permeten als espectadors gandians i saforencs continuar rebent en milers de cases el senyal en la TDT de GANDIA TV, un canal públic d’informació, referent a la comarca.

Gandia (la Safor), 29 de novembre de 2010

ESPAI AMB LA MUNTANYA !

A les excursions de Casa Clara de Potries, sempre insisteixc en algunes recomanacions per a fer eixides a la muntanya. Principalment anar ben preparats: roba i calçat (canvi de temps), algunes coses com, mistera i paper (foc), navalla multiusos...I sobre tot, planificar la ruta (plànol, oratge, durada).  Algú sempre em diu: "xe, que ben preparat vas...,per a que vols això?, no cal portar tant de pes...".    Encara hi ha gent que van amb espardenyes,   sense aigua...     La muntanya se l'ha de tenir respecte i conèixer-la. Les excursions no són solament per a passar un dia divertit, hi ha que conèixer el medi i les seus normes. No cal  vindre més, sí de res t'han servit les anteriors. A mi m'agrada insistir: que les dues línies de pintura marquen el sender, que no se'n eixiu del camí...

 No és pot anar en solitari o una hora abans de fer-se de nit. Com vegeu al retall del Levante, n'hi ha gent que encara ho fa, com si anara a pasetjar per l'horta del poble.

Ha passat pocs dies després que nosaltres pujarem a la Safor. Segurament aquests joves van menysprear la muntanya. Nosaltres, als darrers anys, hem canviat  fins i tot el dia que pujem, per a tenir més hores de llum i que no ens agafe el bou.  En gener ferem una excursió a la muntanya de les Creus, de Tavernes de la Valldigna, als pocs dies ens enterarem que una xica que havia pujat sola a eixa zona, s'havia despenyat i matat. Quants casos més d'imprudències. I´ale, que els cossos de salvament es juguen la pell per tú. Tingau coneixement !

BENIARJÓ

    Quan  anem a les festes de Potries, aprofitem per baixar a Beniarjó. Sempre ho dic i tenia ganes de posar-ho al blog. Ara que acabem la temporada de festa i actes al carrrer, cal destacar el Festival de música i ball internacional de Beniarjó. Fa uns anys, ma mare i el meu germà Pep , em van convèncer d' abandonar per unes hores la festa de Potries i anar al poble del costat. Fantàstic, un marc  com la plaça, ample, cadires per a tots... Quan arribem i després de pillar lloc, em relaxe al bar prenent un café. L'espectacle ha començat, als pocs minuts tinc una sensació molt bona, estic de vacances, gaudint d'un espectacle que m'agrada i  que em trasllada a racons del mon com Rusia o la China.  Estic amb la companyia dels que més vull, ma mare fa gestos de passar-ho be, el meu germà ha anat a pegar una volteta i les xiquetes xarren...  Quan acaba l'espectacle, ens mirem amb cara de felicitat, saludem l'alcalde Enguix i abans de pujar al cotxe sempre dic: el millor de les festes, Beniarjó. Enguany he portat veïns de la platja de Piles, crec que es s'han divertit. A l'any que ve tornarem.

QUI NO VULGA POLS...

"Qui no vulga pols, que no vaja a l'era" M'ho recordava una xicona de Potries, quan li donava les gràcies per apagar-me les xispes que em caigueren damunt al correfocs del dimarts. La veritat és que em vaig descuidar parlant amb l'amic Salva i sa mare -que sempre li ha agradat molt els coets i la portàvem aagafada al braç-. Ella volia estar molt aprop del foc i la "traca" final del barranc i no ens adonarem que estàvem dintre del darrer ball dels dimonis. Em vaig cremar el polo, com una rafaga de metralla. Era bo, de marca i damunt me'l posava per identificar-me amb la "roja", el roig del futbol.  Ara no servirà ni per anar a l'horta, en Potries s'ha quedat. No és del polo cremat que parle a la gent o mostre, sinó les cremades en la ma esquerra; tres bombolles que són tres marques d'orgull d'un potrier que mai s'havia cremat en cordaes ni res. Per a un fill de Potries, la pólvora, el foc i les xispes estan molt arrelades, de fet, als darrers anys, sempre triàvem el dimarts de la baixada per anar a Potries, perquè n'hi havia Correfocs, i a mí i les meus filles ens feia il.lusió gaudir d'aquest espectacle tan emocionant i nostre. A l'any que ve tornarem, sense por, amb il.lusió i mudat, però tindré més cuidao d'entrar a l'era. Per cert, si voleu vorer fotos del correfocs i les festes de Potries, entreu en Pepa Tagi, a Facebook i Potries el meu poble.