FINS L'ANY QUE VE !

 Han passat dues setmanes des que celebrarem el Porrat de Sant Blai de Potries. He esperat a que publicaren fotos i comentaris als diferents llocs de la xarxa, pero no hi ha hagut molta cosa, llevat de les fotos personals, no de l'aspecte general de la festa. Tampoc des de l'Ajuntament he vist res. De totes les maneres enguany ha estat  un bon any, bon temps i noves coses com el Po.Tries-Art . Fins l'any que ve, que tornarà Sant Blai. Per cet, no em vaig passar la reliquia per la gola, a vore sí  m'agarra un bon mal de gola, redeu! Es que estava fent la foto a les meues dones... i mira enguany no.

3 DE FEBRER, FESTA A POTRIES.

El 3 de febrer deuria estar en roig al calendari de Potries. Ja fa anys que tinc que explicar que el dia de Sant Blai no és festa local a Potries. "Xe!, això com és? Mira, coses oficials". Essent regidor de Potries (1.991-95), vaig presentar una moció per a que declararen festa local el 3 de febrer, el dia de Sant Blai, el patró del poble, que és el motiu del porrat més important i històric de la Safor. Doncs,  em contestaren que era costum donar festa el segon dia de Nadal i Sant Vicent perquè aixina ho volien els treballadors i les empreses per a fer pont... Enguany, per  ajustar festes, sí és festa. El porrat és una de les tres senyes d'identitat de Potries, junt a la ruta de l'aigua i la ceràmica. Fins i tot, la Generalitat ha declarat festa d'interés i Patrimoni. Sobre tot és festa al cor dels potriers, els pobles que així ho són, poble, tenen les seus senyes ben assenyalades. A Gandia el 3 d'0ctubre és festa, perquè és Sant  Francesc de Borja, i així podríem continuar.

A la moció de 1994, com a regidor portaveu d'Esquerra Unida, deia que "el porrat de Potries, antiquissima tradició local i comarcal, va patir als anys setanta una crisi que gràcies a les tendències de recuperar les costums populars i l'esforç de grups i l' institució local va superar...

Resulta contradictori que el dia 3 de febrer, el patró de Potries, es treballe a les fàbriques i altres llocs del poble, no essent festa local." 

Han passat anys i Alcaldes, però sembla que la moció  que vaig defendre al Plenari i altres reunions  no s'assumeix, en clara contradicció a les polítiques de foment que porta l'Ajuntament respecte al Porrat. Que puc dir més per a reivindicar una cosa tan lògica. Volem que Sant Blai siga sempre festa a Potries, i no un cap de setmana i un diumenge més de la ruta de porrats instituits als darrers anys a la Safor.

DIUMENGE 30, PER LA NIT. RECTIFIQUE.

Hui he estat a Potries en la presentació del Porrat 2011. He parlat amb l'Alcalde i altres persones que m'han dit que ja fa uns anys que el dia 3 de febrer sí està declarat com a festa local. Fins i tot JuanFer. Monzó va intentar enviar-me un comentari aclaridor l'altra nit, quan publicava l'article.

Xe!,  que m'alegre molt. Han fet cas a la gent que així ho demanàvem. Ai mare! com és nota que vaig perdent contacte, encara que hui m'ha dit una xica que jo sóc de Potries i sempre ho seré. Disculpeu doncs. Per cert, fa unes setmanes que m'he apuntat als correus que l'Ajuntament envia per Internet, així més la pàgina web, intentaré estar millor informat.

CAROLINA, TAPAT QUE FA FRED!

Aquestos dies he rebut molts missatges i felicitacions de Nadal i Any Nou, practicament tots relacionats amb l'activitat cultural i social de l'a.c. Casa Clara i Amics de Potries. Una d'elles m'ha agradat molt per ser una cosina que tinc molt lluny de Potries, està al Quebec, el Canadà francofon i com no podia ser d'altra manera, ens envia fotos del Montreal nevat, com ho està  quasi tot l'hemisferic nord. Carolina Almunia em diu:

Os deseo unas felices navidades y un prospero año 2011.

Tomé las fotos ayer por la tarde en el centro de Montréal y al lado de mi casa. Y sí, la nieve es de verdad. Quitarón bastante a principio de mes, y aun nos queda unos cuantos meses por recibir más. Besos,Carolina.

Jo també li desitge bon nadal i millor 2011, encara que el que més voldria és que no passe molt de fred ahí.Carolina: tapat be quan ixques al carrer, la boqueta i el nas tambè, que ma mare diu que per ahí entren els costipats.

PER GANDIA TV., JO TAMBÈ.

Estic fartet que vulguen imposar-me els  canals de tv. Porten anys darrere de la "Catalana" - per cert la millor- i darrerament la de Gandia,  com si no hagueren mil llocs al nou dial digital. Jo, a banda de gustos i jefes polítics de la tele, -que n'hem tingut variats-  vull vorer la nostra, de la ciutat i pobles de l'horta de Gandia. El manifest del ceic Alfons el Vell em sembla molt encertat. He participat en ella com espectador i actor  en diferents ocasions i motius- especialment als debats de Pepe Arnau-  i la demane com a ciutadà saforenc amb dret constitucional. Teniu un enllaç de Gandia TV a la barra lateral d'aquest blog. Esta clar, que aquest manifest és per a tots, del PSOE, del BLOC, mane qui mane de la tele.

Un mitjà de comunicació com aquest, justificat per la seua tasca de servei públic, cal que siga considerat imprescindible. Entitats de tot tipus (empresarial, cultural, festiu, sindical, polític, esportiu, religiós, comercial…) així com persones destacades en la seua labor professional o social tenen presència i veu en les pantalles de GANDIA TV, tractades amb rigor i professionalitat. Justa menció mereixen els esforços, tècnics i humans, per emetre en directe esdeveniments que van des de les o la fira i festes, fins a les processons de Setmana Santa o actes culturals d’especial significació. A tot això cal sumar la producció d’un gran nombre de documentals sobre el patrimoni comarcal que fan possible un important arxiu documental gràfic que difícilment existiria sense GANDIA TV.
Des dels seus inicis la televisió pública s’ha expressat en valencià, la qual cosa ha col•laborat a prestigiar l’ús social de la llengua i ha servit de model perquè posteriors canals televisius comarcals la implantaren amb total normalitat.

GANDIA TV, i les seues antecessores, també han sigut fonamentals en la formació de professionals d’aquest mitjà, molts dels quals han nodrit la plantilla, entre d’altres, de la RTVV.

És per tot això que el CEIC Alfons el Vell vol instar, dins de la legalitat, a les parts implicades (Generalitat i Ajuntaments de Gandia, Oliva i Tavernes de la Valldigna) a:

—Superar urgentment els entrebancs legals i administratius per a crear el Consorci Comarcal necessari per a l’atorgament de la llicència a la televisió comarcal.

—Evitar la politització en una qüestió que afecta un dret constitucional com és el dret a la informació.

—Reconsiderar, per part de la Generalitat Valenciana, les advertències comminatòries de tancament del repetidor i de la imposició de multes desproporcionades si no es detenen les emissions.

—Buscar espais d’acord que permeten als espectadors gandians i saforencs continuar rebent en milers de cases el senyal en la TDT de GANDIA TV, un canal públic d’informació, referent a la comarca.

Gandia (la Safor), 29 de novembre de 2010

ESPAI AMB LA MUNTANYA !

A les excursions de Casa Clara de Potries, sempre insisteixc en algunes recomanacions per a fer eixides a la muntanya. Principalment anar ben preparats: roba i calçat (canvi de temps), algunes coses com, mistera i paper (foc), navalla multiusos...I sobre tot, planificar la ruta (plànol, oratge, durada).  Algú sempre em diu: "xe, que ben preparat vas...,per a que vols això?, no cal portar tant de pes...".    Encara hi ha gent que van amb espardenyes,   sense aigua...     La muntanya se l'ha de tenir respecte i conèixer-la. Les excursions no són solament per a passar un dia divertit, hi ha que conèixer el medi i les seus normes. No cal  vindre més, sí de res t'han servit les anteriors. A mi m'agrada insistir: que les dues línies de pintura marquen el sender, que no se'n eixiu del camí...

 No és pot anar en solitari o una hora abans de fer-se de nit. Com vegeu al retall del Levante, n'hi ha gent que encara ho fa, com si anara a pasetjar per l'horta del poble.

Ha passat pocs dies després que nosaltres pujarem a la Safor. Segurament aquests joves van menysprear la muntanya. Nosaltres, als darrers anys, hem canviat  fins i tot el dia que pujem, per a tenir més hores de llum i que no ens agafe el bou.  En gener ferem una excursió a la muntanya de les Creus, de Tavernes de la Valldigna, als pocs dies ens enterarem que una xica que havia pujat sola a eixa zona, s'havia despenyat i matat. Quants casos més d'imprudències. I´ale, que els cossos de salvament es juguen la pell per tú. Tingau coneixement !