ELS DIBUIXETS DE JÚLIA.

Mira que les meues filles han fet dibuixos i més dibuixos, casetes, animalets, persones... L'altre dia em vaig fixar en aquest perquè -segons ella- és el retrat de la familia i clar el pelat sóc jo. Em va fer gràcia i li vaig dir que el col.locaria al blog. La cosa és que van passant els anys i les xiquetes creixent, de vegades el temps va tan de presa que no ens adonem d'eixes cosetes com els dibuixets. N'hi ha que aturar-se una miqueta i gaudir de les "bovaetes" dels nostres fills. Gràcies Júlia per les teues cosetes. Ah! i a l'altre dibuix posam una gorreta.

AMADEU PORTA LES SIGLES D'ESQUERRA UNIDA AL SEU NOM.

Encara no havíem eixit de Gandia. Creuant el pont d'Alacant, li comentava les obres del riu Serpis, quan Amadeu ja m'estava preguntant per la situació d'Esquerra Unida a la ciutat ducal. Jo intentava ser un bon cicerone, li parlava del Duc, de l'any Borja,  ell, però,  anava a la d'ell.  Vaig  convidar Amadeu a donar una xerrada sobre la RTVV a Potries, en la foto està conversant amb Romaguera sobre Canal 9.

El vaig conèixer i tractar al 2003, amb motiu de la meua candidatura a l'Ajuntament de Gandia. Em va caure molt bé, em va tractar molt bé. Vaig seguir amb molta simpatia  la seua candidatura a l'alcaldia de València en 2007 ( per uns 800 vots no va obtenir l'acta de regidor del cap i casal). És dels poblats marítims, aficionat del Llevant U.E., membre de la setmana santa marinera, parla valencià...un xicot no molt comú a la capital, al menys per a mí. Recorde quan va vindre a Gandia fent de secretari de Joan Ribó i ironies de la vida,  ara s'enfrontaràn en les municipals. Amadeu te molts fronts oberts, la tele, el Cabanyal...em dona la impressió que ho donarà tot pel seu barri i la seua gent,  perquè ho porta  en la seua persona i escrit al seu nom AmadEU.

SÓN FALLES...M'ALEGRE !

És Anna, la filla de Pere i Elisa, els meus veins i amics. Ella  és fallereta  -reina de l'art-  i m'en alegre per ella i els seus pares.L'altre dia em convidaren a les albaes,no podia i em va saber molt de mal. Aquest matí, al voltant de les 11 'he vist a la porta del nostre edifici. He deixat el carro de Correos i m'he esperat a que vinguera la banda de música a arreplegar-la. Pere i Elisa estaven contents i jo també. Estem de festa, són les falles.
Com a reflexió, crec que des de l'esquerra no em sabut estar a l'altura del que el poble valencià te com a una gran festa popular.

EL PORRAT DELS XIQUETS.

(article escrit i publicat en 2002)

EL DARRER BLAI QUE CONEC.

En Potries, el poble de Sant Blai, patró que des de fa segles se li dedica una gran fira i porrat, no queda ninguna persona amb el seu nom. Que ironies i contradiccions; tanta devoció al sant i la seua festa i ara resulta que Blai no està de moda, no és bonic,…a ningun xiquet el batejen amb l’onomàstica del 3 de febrer.

Essent regidor de l’Ajuntament i com a representant de l’a.c. casa clara, vaig proposar incentivar els pares per a que nomenen Blai als seus fills; que l’Ajuntament sufragara les despeses del bateig  i ho celebraren el 3 de febrer, el dia de Sant Blai. Crec que la meua proposta va despertar alguna rialla. Primer es perd el nom...

Com sembla que aixó no porta camí d’arreglar-se, em conformaré amb  un Blai, que vec pel carrer Calderón de la Barca de la ciutat Ducal, un gosset blanquet i peludet, molt vellet ja. Un dia em va cridar l’atenció una xica que cridava pel carrer: “Blai, vine ací”  Jo ja li tinc carinyo, l’altre dia, quan li feia la foto li parlava: “Ai Blaiet eres l’ultim Blai que conec, em recordes el meu poble”. Per cert, li posaren Blai no per res, perqué els va semblar un nom bonic i valencià.