Internet, facebook, han aconseguit que
trobara cosins (descendents d’aquells familiars de ma uelo que marxaren
a França a principis del s. XX) . La
curiositat, ha fet que tinguera contactes amb altres Gironès, que no són
família, però després d’un temps de relació per aquest canal , ja els considere
cosins. Eixe és el cas de Rosa Maria, “la meua cosina de Mexic”. Per una pàgina
del cognom Gironès vaig sospitar que era descendent d’eixa diàspora d’españols
republicans que tingueren acollida a Mexico, quí serà? Li escric i al poc de
temps em contesta i jo tot emocionat li
torne a escriure.
Vicent:
Leí el comentario que has dejado en el grupo. Me siento honrada cuando me pides que te cuente sobre mi abuelo. Tocas una fibra muy delicada, muy hermosa, pues mi abuelo no era sólo un Iaio.
Antonio Gironés Pinyol fue, es y será mi héroe. Un hombre al que le admiro, le
respeto y le agradezco todas las lecciones de vida que me enseñó a mí y a todos
sus hijos y nietos.
