Com cada divendres eixe matí
vaig posar atenció a l’agenda d’actes
del diari Levante. Em vaig adonar d’un concert que faria la banda de Piles el
dissabte. Com que estem estiuejant a la platja de Piles, pot ser una bona opció:
sopar i anar al parc de la torre.
Quan vaig arribar a
l’apartament, tenia el programa del concert a l’entrada. Per la vesprada vaig averiguar alguns detalls
interessants sobre aquest concert, no és un concert qualsevol. En primer lloc
en la banda toca Alba la filla de Javi i Amparo, de Piles i bons veïns de l’edifici
Bellavista. De vegades, quan estic a la piscina, senc el so d’un instrument
musical de vent que es mescla amb el
soroll de l’aigua i el vent “l’embatà”, és Alba que està assajant. Moltes vegades,
tambè, vec com els seus pares la porten
als assajos i a pobles que estan de festes.
En la piscina t’enteres de
tot: "que no sabs que demà n’hi ha un concert de la banda i també tocaran els
xicots del tercer, els de Madrid?"
Jo se que ella estudia
música i ell també, però eixa integració…com ha estat?
Dissabte de matí: a l’arenal
i la piscina no és parla d’altra cosa: “Esta noche tenemos que ir al concierto,
actua Alba i los hijos de Lucia…” Grans i menuts ens fem plans per acudir a la
actuació., n’hi ha expectació, valencians i madrilenys.
Dissabte per la vesprada: passeig
cap al port d’Oliva: ens topem amb Tere i Pasqual, comentem el pla musical de
la nit i..quina sorpresa!, Ausiàs estarà amb la banda –a la qual ha estat
vinculat - i farà “solos”. Més motiu per
a no perdre’ns ni un minut de la actuació.
Acabem de sopar, i amb una
miqueta de presa ens acostem al lloc del concert. Entrem per darrere de l’escenari,
de seguida destaca la torre de Piles, l’element històric símbol del poble, les
seus pedres defensen i son el decorat davant el qual estan perfectament formats els
musics de la banda de Piles, totes i tots de negre. Com sol dir-se, “un marc
incomparable”.
Una vegada hem pres cadira,
toca localitzar els musics coneguts, els que han fet del concert, un
esdeveniment, un comboi de l'edifici. Alba a l’esquerra, sentada, en la formació
de vent…i també està Ausiàs. Fent una panoràmica trobem els madrieny,
estan allà dalt, plantats clar, amb eixos violins gegants . Ah!, allí també
està David, veí nostre del parc de l’estació de Gandia. Sabiem que estaria, la
música es la seua aficcio i professió.
Ix el director, presenta el
concert i comencen amb pasdobles de diferents arrels ibèriques. A la segona
peça s’apaga, es trenca la llum, els
musics continuen tocant i quan de nou torna, la gent arranca amb un palmoteo.
Amparo i Javi els pares
d’Alba, no estan quiets, abandonen la
cadira per a fer fotos del concert i la seua filla (la foto de l'article es d'ells). Javi se sap el programa de memòria, ara el pasdoble Santander, ara son
marxes cristianes… -...es que jo vaig posar els cartells del programa a l’entrada de
l’edifici, Javi, i que més? -Jo vaig
arreglar el que els xicots de Madrid tocaren…
Ah collons!
Segona part del concert: el
director de la banda ens anuncia un canvi d’estil, més lleuger i fresquet,
apropiat al temps d’estiu. Vegem una formació diferent, amb una bateria moderna
allà dalt, guitarra elèctrica que toca David –l’amic de Gandia- i al seu costat
els joves veïns de Madrid, amb el contrabaix,
sembla un conjunt de festes de tota la vida. Sona la banda, la gent canvia
la seua actitut contemplativa per una més activa. Quan s’escolten els ritmes de
la música de Frank Sinatra, ja és el màxim, jo mateix mire el cel per trobar “las
lagrimas de San Lorenzo”. Estem en una pelicula de musica i ambient, eixos
moments en que et notes feliç.
Per acabar, la banda de
Piles, amb els amics i coneguts: Alba, els madrilenys, David, i
Ausiàs, interpreten música de Jazz i una persona de la part d’instruments
de vent s’alça varies vegades per a fer
sonar el seu so de l’America negra, és Ausiàs Garrigós de Potries.
Amb un fort i llarg
aplaudiment acaba el concert, un bis es mereix el public i els musics, i ho fan
amb una peça fora de programa, per tant era “un altra”.
Aplaudiments i felicitacions
als pares d’Alba i dels madrilenys. M’en vaig a saludar a Ausiàs –
sempre simpàtic i somrient- Enhorabona Ausiàs, per cert eixos reforços han fet
que la banda sone millor, no? -Si, però ells son bons és una bona bandeta.
Salude a David Millet, està
content, es conscient de l’exit aconseguit.
Em trobe feliç, m’agradat
molt el concert, possiblement siga el millor moment de tot l’estiu. Un grapat
de coses, de gent coneguda, de bones vibracions, es a dir música, han fet que
passarem un bon ratet, sota els estels -que encara no ploraven- i al costat
d’una torre vigia que no ens alertava
d’enemics a la costa.
Aquest dilluns per la vesprada,
Amparo, la mare de Alba, està arreglant les fotos del concert. Em diu: Vicent
podries escriure algo sobre el concert. I ara, quan escric pense amb ella i
Javi i els pares dels musics i tots els que fan possible -de veritat-, les bandes
dels nostres pobles, agraït per un comboi i una vetlada d’estiu com la del dissabte.
