Pertoca?...Era una expressió molt utilitzada per Paco davant qualsevol qüestió. Ara la seua mort no pertocava de ninguna manera, encara que ell -segurament resignat- diria: ei!, sembla que pertoca. Era la seu filosofia de vida: tolerant, conversador, amable, tranquil...Amb Paco se'n va un del meus mestres, persones més majors, que foren els avançats en la recuperació d' inquietuds i la difusió de valors i qualitats que jo i altra gent hem aprés. La música clàssica era la seua assignatura principal. Recorde eixos discos del segell alemany " deusche gramofon" i quan en sopades o qualsevol moment ens deia: "escolteu aixó..." i s'arrancava a cantar un fragment d'opera. Una vegada, a Barcelona, ens va portar al Liceu i ens digué que estàvem davant la catedral de la música. Ens tractava carinyosa i didacticament de bitxos i alimanyes. Ho feia per a que espavilarem, davant un món ple de cultura i art. Ho va aconseguir, al poc temps jo escoltava "Clasicos Populares" de RNE. Els modals, el menjar, el beure (vins i conyacs) i moltes més coses que ens va inculcar. Al cap d'uns anys em deia que ja havia assolit un cert grau. Gràcies Paco, jo sempre et feia cas i continuaré fidel als teus consells. No ho se, però crec que a Potries no hi haurà més mai un grup de gent com ell. (Paco, Pasqual, Esteve, Juansa, Pep Aznar, Giro...)Paco Avaria Piris va arribar a congeniar amb mi fins el punt que el vaig convencer -cosa difícil- d'esser President de l'a.c. Casa Clara, en un moment de canvi de generació i després d'acompanyar-me en la llista d'Esquerra Unida a l'Alcaldia de Potries en 1987, quan els comunistes ens dividirem. Sense perdre l'amistat amb l'altre amic i fins aleshores cap de llista i Alcalde (Pep Aznar) va optar pel futur, que era E.U. o el PSOE més avant. Em va acompanyar a tots els actes i això va aprofundir la nostra rel.lació.
Passaren els anys, ens casem, tenim filles, consolidem els nostres treballs...Ell fou tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Potries i jo li comentava les meues aventures polítiques a Gandia. Als darrers anys, sempre ens fèiem una copa -ell Gin Tònic- a la plaça en festes, controlant el que feien les nostres xiquetes.
Paco:" jo ara, amb qui m'assentaré al ball per a parlar amb un mínim de trellat? Tu ja sabs que es marca molt al nostre poble" Enguany et tiraré molt a faltar. No pertocava que te'n anares, teníem que haver passat més ratos junts, a les festes, xarrant de Potries i sempre escoltant les teues màximes: PERTOCA!