L'altre dia vaig tindre la sorpresa, un correu-e d'un amiguet dels anys 80. Era Ignasi Garcia, el cosí de Adriana. Em va alegrar moltissim, doncs moltes vegades m'he enrecordat d'ell, però ja feia anys que no teníem contacte. Eixos anys de de joventut, d'estrena de la vida i les coses que anàvem descobrint i fent. A Potries va coincidir amb la moguda democràtica a l'Ajuntament i la cultura, la Biblioteca, l'a.c.Casa Clara, al col.legi de les Monges. Eixíem junts, col.laborava...però millor com ho recorda ell:"Els estius anaven al poble on va nàixer el meu avi Simeón Peiró Frasquet, Potries. Allí, un dels primer anys. allà per 1982, vaig conèixer als amics que encara romanen com Federico Romaguera Morant, amb el qual ens unia la mateixa afició per la natura i la filmació de pel.licules. Varem escriure ambdós el primer article de la meua vida que tractava sobre Ofidis (serpents) en la revista de festes de de Potries.
Els meus pares em van comprar una bicicleta, de les primeres
Mountain Bike que existien, i allò em va facilitar les meues
excursions per tota la comarca en busca de aus i altres animals. Al principi
anava en la bicicleta tan sols amb uns prismàtics antics marca Zenith que vaig
comprar en Andorra i em recorria tots els valls, les muntanyes, el riu,
observant aus. També ussaba xarxes japoneses sense permís. Capturava, mesurava, identificaba amollava, sense anellar, tots els pardals que em caien
en la xarxa.
En 1987 amb 21 anys, i fent segon de Biólogiques, ja tenia el carnet
d’anillaor en els meus mans. Como no disposava de cotxe anava al principi en
bicicleta y en els pals per a les xarxes agarrats als baixos de la bicicleta o
anant amb els pals al moscle. Recorde que el primer au que vaig anellar en la
meua vida va ser una Oreneta en el riu Serpis.
Durant
els següents anys vaig augmentar en el coneximent del aus del terme i la
comarca per mitjans del anellament,
aprofitant que em vaig traure el carnet de conduir en el any 1988. Llavors utilitzaba un petit cotxe que va comprar el meu pare, un Lancia
Autobianchi i m’alsava moltes matinades d’estiu per anar al marjal.
També
aprofitant el cotxe anava amb el meu amic Federico a les platjes de Oliva, per
la nit, al famós Olibaba on ens sentaven a la sorra de la platja fumant uns
cigarrets i passant a la fresca de la nit, Tinc que dir, que quan no portava cotxe allà per el any 1985 anava amb el meu amic Vicent Gironès
en la seua “Vespa”a les eixides “pagades” per els discoteques de Gandia i Oliva.
M’en recorde que una vegada d’hivern vaig anar amb un amic comú de Gironès i
meu , que portava un SIMCA 1000 una nit plena de boira a la platja a fer-nos uns cubates, Va ser una de les nits amb mes boira que he vist en la meua vida.
Els següents anys van ésser
molts forts d’estudi i molt més tranquils. Ja
era conegut per tota la gent del poble com Ignasi. L' any 1988 , portava moltes aus anellades en
el terme de Potries. Com curiositat dir que mai he tingut ninguna recuperació
de les aus que vaig anellar en el poble, degut al seu molt fort
sedentarisme al mateix lloc concret."
Jo no compartia l'aficció per la fauna i els "pardalets" amb Ignasi, però si la resta de les nostres vides de joves de vint i pico d'anys. Ell em buscava a casa i ens fèiem un got de llet per a anar-se'n després a la Biblioteca o a pegar una volta pel poble.
Podria dir moltes coses d'ell: nerviós, inquiet...Potries i la Safor hagueren tingut un bon "element", hui estaria al CEIC ALFONS EL VELL, seria una figura destacada en el seu camp. De fet te la carrera i algo més.
És un digne net i successor de sa uelo Simeòn i jo estic orgullós d'haver segut amic i haver passat uns estius amb ell.
No tinc fotos ni recordava tantes coses, sí tinc l'article que va publicar en la primera revista de festes de 1981, de segur que li agrada.
Amic Ignasi, gràcies per recordar-te de Potries, de mi. Anim i estem en contacte.