WILLI, EL CAMARADA ESCOCÉS.

Recorde eixa nit en tren cap a Madrid, anàvem al la festa del 90 aniverssari de Dolores Ibarruri "La Pasionaria". Vetlàvem, passàvem de vagó en vagó i al vagó bar, preníem algun trago. El cambrer en servia Dyc, el nacional, encara que Wili haguera preferit escocès.

William Beatie, Guillermo o Willi per a la gent de Potries, va arribar en 1982, era de les illes Hebridas, a l'oest d'Escocia, venia d'Edimburgo. Buscava la pau, el sol i la tranquilitat que els britànics troben a la mediterranea quan es jubilen. Be, en realitat buscava tenir el poder adquissitiu que la paga de lliures a pessetes li donava ací.

De seguida es va adaptat al poble, a la gent. Anava al bar de la plaça, al cine que feia Pasqual Garrigós i els amics de l'a.c.Casa Clara, venia a sopar, d'excursió i viatges amb nosaltres. Recorde una nit que passarem al refugi del Montcabrer. Ell, amb els joves, uno més. També el viatge a Marroc amb el meu germà Pep i el meu amic Salva (jo no hi vaig anar, estaria a la mili).Tambè va pujar a la Safor i s'en anava a Monover i el Pinós, on treballava Pep Gironès.

Willi, formava part del que al poble anomenaven "els comunistes", però de veres, amb carnet. S'apuntà al PCPV-PCE, fins i tot feiem les reunions a sa casa, al carrer d'Enguix. Ens deia que al seu poble, després de la política,venia el ball, al mateix local del PCGB. Per cert, quan va demanar el carnet, al comité comarcal, en Gandia, algú va dir si seria agent del m15.

Aquell dia que anàrem a Madrid, una vegada dintre del Palau d'esports (9 de desembre de 1985) el vaig vore feliç, especialment quan aparegueren a l'escenari una representació d'ex-combatents de les Brigades Internacionals. La festa dels 90 anys de La Pasionaria amb Dolores Ibarruri viva, va ser molt especial per a ell i per a mí. Allí cantaven allò de "así se ve, la fuerza del PCE" 15000 persones al voltant d'un símbol viu i la companyia de personatges com Labordeta, Víctor i Ana, Rafael Alberti, Bardem pare, Núria Espert...Jo em sentia part de la història, entre la gent major i aquell moment tant emocionant de finals de la transició.

Willi degue recordar eixos temps de jovenet, quan l'esquerra cridava contra el feixisme, per la solidaritat amb l'Espanya, el primer estat on nazis i feixistes provaven les seues forces militars i civils. Recordaria tambè com el joves comunistes de les illes britàniques, d'Escocia, s'apuntaven a lluitar contra l'Allemania nazi, mentre la "burgesia i nacionalisme anglés" s'amagava i es donava per derrotat. Alguna de les llàgrimes que Willy deixava correr era recordant els que no tornaren de la guerra. Ell, tingué sort, dalt dels avions de la RAF, amb comunicacions,  més duna vegada va patir aterratges d'emergència, per dir-ho així.

Teniem a Potries un amic "guiri" dels primers britànics a la Safor, però el que molts no sabien és que era un lluitador per la democràcia, de veritat, membre del Partit Comunista, d'allà (Gran Bretanya-Escocia), d'ací PCPV-PCE i d'allà on haguera anat. Eixos amics, eixe camarada, formen part de les pàgines del llibre meu.
El diari Levante, li va fer una entrevista-reportatge, l'amic Vicent Llinares, que reproduiré al blog de l'a.c. Casa Clara "ACÍ POTRIES!"
William Beatle va morir i està soterrat al cementeri de Potries. Et recordem, camarada!