"BRINDE PER DANIEL!"

Aquestos dies de Nadal ens hem reunit la familia. Be, la familia de la meua dona, la dona del meu cunyat, fills i filles d'uns i altres i la "gran mare", que dirien en francés, la meua sogra. Enguany hem canviat d'ubicació, ho hem celebrat al poble del meu cunyat, a Torre Pacheco, el camp de Cartagena, el Mar Menor. Un pegolí que va fer arrels allà, primer la mili a Cartagena i després treballant a "Pasqual hnos". 

Daniel, ens va preparar el diumenge una ruta impressionant: "Calblanque, ruta geominera". Partint de del cabo de Palos fins divisar Porman. No es tractava tant de flora, fauna, sinó d'una costa plena de penyasegats i caletes on trobavem respiradors, pous de les mines de La Unión. Un paissatge diferent, la terra ferida per l'home, colors de ferro, semblaven volcànics. Restes d'eixe esforç per viure i sobreviure amb l'agricultura, la ramaderia i fins i tot salines.

Eixa ruta de la vespra de Nadal, per a fer gana de cara al sopar, ens mostrava alguna resta d'obra militar, la defensa del port de Cartagena. Fa uns anys, Daniel Femenia, el meu cunyat, a banda de portar-nos a la ciutat, ens va fer unes rutes per les defenses navals del port, vertadera arqueologia militar. També a platges i zones de la petroquímica. La veritat que la regió està molt castigada per tota l'activitat humana, l'agricultura també.

Hui, Nadal, després que la "uela" donara les estrenes a tothom, la meua filla Júlia, que estudia publicitat, ha tret el tema de les "propagandes" de Nadal (la loteria, el cava...) A mí m'ha vingut al cap la de l'actor Darín fent un brindis en una taulà familiar, substituent el nouvingut que no troba paraules.

"No tinc paraules...però sí sentiments...brinde..." (adjunte el vídeo). Quan vaig vorer l'espot, em vaig sentir en certa manera protagonista i hui quan Júlia l'ha posat al seu portátil, més d'un de la família també s'ha sentit aludit.

D'aixó de "sogres i cunyats" hi ha algo, però al meu cas hi ha més de bon rotllo, "buena onda" que diu Darín a la publicitat. Al cap dels anys, continuem fent de cicerones amb il.lusió, preparem coses per a distraure i agradar la visita. I Daniel i jo xerrem, parlem de la vida i som més que família política, quasi germans. I no ho dic perqué enguany ha faltat ma mare. Molts nadals, a l'hora del brindis he sentit i he tingut ganes de dir algo semblant. Sentir-te benvingut, fill d'una altra mare, germà de...

L'excursió, l'esmorçar a la vora del mar Menor, uns altres paisatges, però com passa a les excursions de l'a.c. casa clara, és més important la gent que la ruta.

Brinde per Daniel! i Cati i els seus fills, els meus nebots Clara i Danielet...

per uns dies nadalencs de "No tengo palabras"