La setmana passada vaig viure uns dies molts especials i emotius acompanyant a Hubert, Isabelle i Michel Vernhes, nets d'un potrier que va marxar a França en 1.915.
Ara fa tres anys visitàrem Uzès, el poble francés on ma uelo va anar a treballar en 1914, on mon pare va estudiar i apendre el seu ofici de mecànic.
Aquestos uelos de Potries, el d'Hubert i el meu, eren cosins germans i emigraren al sud de França per la demanda de ma d'obra degut a que la majoria d'homes francesos estaven lluitant en la "gran guerra" contra els alemanys.
En 1931, ma uelo i la seua família, tornaren a Potries per a continuar la seua vida. Jo vaig néixer en 1962 del "francés" que va tornar i d'Encarna Pascual. Allà, a França, es va quedar Francisco Gironès, que es va casar amb una xica francesa i Hubert n'és el net.
Durant els dies que he estat amb Hubert, he pensat moltes vegades que jo podia ser ell, un francés, net de potriers, que molts anys després ve a Potries a conèixer les seues arrels.
Tots dos, Hubert i jo, som fruit d'un destí, d'una decisió i unes circumstàcies vitals dels nostres uelos i pares, que feren que uns som d'ací i altres d'allà.
Vicent:
ResponElimina"En quelques jours, plus précisément une semaine, avec l'aide de mon cousin Vicent Gironès, j'ai eu la chance de pouvoir emprunter le même chemin que mon grand-père Francisco Gironès Llopis. Pas dans la sens Potries/France mais à l'inverse dans le sens France/Potries à la recherche de mes racines. Grace à Vicent et à Fédérico nous sommes remontés bien plus loin dans le passé puisque nous avons trouvé le premier Gironès de Potries natif de La Penaguila."
C'est amusant car plusieurs fois j'ai également pensé que j'aurais pû être toi...
Hubert.