A MA MARE.

Hui, a les 8 del matí, he aparcat el vell Peugeot 309 a les portes de la casa de Potries. Ma mare ja estava fent marxa amb el seu "andador", per anar a comprar a ca Eva. Al cantó del que fou el bar de Nevera, m'ha dit: 

"Saps que hui faig un any més?. Has vingut perquè ho sabies?

Des que vaig deixar de viure a Potries, no he deixat d'estar, qualsevol dia de la setmana, a totes hores...perquè és la terra de mon pare i ma mare...i meua, "que collons", Me l'estime molt, l'he treballat prou i encara ho faig amb llegó i ordenador. Potries és la meua matria/ pàtria, per damunt de tot, de banderes i tradicions. El motiu és Ella: Encarna Pascual.
De vegades pense que no li he tornat tot el que m'ha donat i continua donant-me. 
Hui, quan m'en anava a la platja de Piles -des del balcó m'ha xillat: "Visente, has agafat les coses?"
Ara deuria dir el que no li he dit mai: que me l'estime, que la vull molt i que voldria que aguantara en "bona forma" fins que ho desitge.

"Felicitats!, et portaré una coseta de Gandia, igual que tu sempre ho feies."
"Mare, donam el ditet"