En aquest mig segle de vida, he conegut i saludat molta gent de la que aprendre, de la que poder dir allò de "gràcies a la vida..." A l'anterior article us parlava d'Àngels Moreno, doncs hui vull escriure d'un altre personatge, d'un altre mestre de la vida. El dissabte 17 d'octubre de 1998 portarem a Potries, Joan Pellicer.
M'havia parlat molt d'ell i feia moltes referències Salva Vidal, l'amic i President de l'a.c. Casa Clara. Vidal tenia els llibres de Pellicer i el coneixia de l'UPG. Per això el convidarem a que ens coneguera. Primer va signar uns llibres al despatx de l'Abadia (foto), estavem plantats Salva i jo amb respecte i admiració. Després, a la sala, projectarem fotos d'excursions i Joan Pellicer prengué la paraula al final de l'acte. Tots els presents escoltarem amb serietat les seues afirmacions i interrogants. Vaig trobar un Pellicer "cremat", pessimista, desilusionat, segurament pel desenvolupament de la societat i la política davant la qüestió medioambiental.
Joan Pellicer és d'eixos que en aquells primers anys de la democràcia -en que tot estava per fer- va introduir i escriure sobre el nostre entorn, especialment la flora. Tal vegada el seu estat d'anim era la consequencia de vore com no es traslladàvem a la realitat els seus desitjos conservacionistes. En 1998, els governs del PP, a la Generalitat i l'Estat, ja es veien clars, (oscurs)
Anarem a sopar al bar de Vicent, allí va continuar la tertulia amb Pellicer. Daniel, que era porter de l'UPG i el conexia prou, introduia questions informals per tal de donar un ambient més distendit a les tristes prediccions que feia Pellicer.
Va ser una nit molt enrequidora. Li regalarem una camiseta amb el logo de l'a.c. Casa Clara i ens acomiadarem. Més tard em van dir que Pellicer va eixir en un programa de TVV -eixos tan bons que feia sobre les plantes- amb la nostra camiseta.
Després d'eixe dissabte a Potries, m'el trobava moltes vegades pels voltants de l'estació de Gandia i cada vegada parlavem més, em sembla que anavem fent sincera amistat. La "putà" va ser la seua mort inesperada.
Jo no soc de "flora i fauna", sempre ho dic, la meua atracció per la muntanya, la natura i la terra te un component més social i humà, eixe que anava traguenli poc a poc a Joan Pellicer. A banda d'autor de llibres, documentalista en tv., era "una bellisima persona", d'eixes que en la vida les tenim contades. La seua humilitat, senzillesa, tracte cordial...això era el que m'agradava d'ell.
Quan anem per la montanya, de quan en quan Pellicer ix a la conversa i trobem algun record d'ell.(foto a la bassa de Benirrama). Tots els anys es fa un homenatge anant a la Font de les Malladetes. Enguany, l'Ajuntament de Gandia ha organitzat una setmana amb el seu nom. M'agradaria que Joan Pellicer poguera tornar a Potries i ens parlara amb optimisme, el respecte a la natura fora un fet. I sobretot aprendre més d'ell, de la seua amistat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada