RENAU.

Quan he vist "Posdata" del diari  "Levante", m'he aturat a llegir-ho i li he demanant a Vicent, l'amo del bar, que me'l donara. Tenia pendent un article referent a Josep Renau. Resulta que tenia una foto d'ell i era un referent meu per la seua obra gràfica i la seua vida.
L'àrticle del diari Levante, repassa el treball de Renau com a Director General de Belles Arts en els governs de la República, entre 1936-38. La seua principal tasca fou salvar les obres d'art dels bombardejos, traslladantles de Madrid a València i Barcelona. Un ministre de Franco va dir que "nada se ha perdido", doncs bona llavor va fer Renau. 

Tambè es coneguda la seua feina a l'exposició de Paris de 1937, on el pavelló espanyol tenia el Guernica de Picasso com a mural d'entrada.

Recorde un llibre d'una editorial valenciana "Fernando Torres", que tractava i il·lustrava l'obra de Renau, em va impactar, un disseny modern, fotomuntages atrevits, antifeixistes, cinema i altres. Semblava que tot estava ja fet, que tenia que imitar gent com Renau, a més a més compromesos i lluitadors, persones a l'exili. 

L'aficció pel disseny la compartia amb Pasqual, ell em va parlar de Renau i un dia anàrem a Xàtiva, a celebrar el 25 d'abril a la plaça de bous i...

LA FOTO AMB RENAU.

Eixe 25 d'abril de 1981, vaig fer una foto dels meus amics amb Josep Renau. Jo no hi soc, tinc eixa i altres de la plaça plena de gent, per tant la vaig fer, disparar jo, en una vella càmera, en blanc i negre. Hui he escarbat dalt de la casa de Potries i de seguida les he trobat. Està Pasqual, Savall i Domenech d'Oliva i Renau, que supose va vindre a Espanya i València per retrobar velles amistats i renovar el seu compromís per la democràcia. 

Renau va morir l'any següent a Berlin, de l'est, la comunista, ell era comunista. No recordava eixa data de defunció, (Més valor te la foto)

Per saber l'art, l'imaginació dels seus dissenys des dels anys 30, tan sols teniu que buscar en internet. Jo estic triant la que més m'agrada d'ell, de JOSEP RENAU.