Des de fa quasi vint anys, l’arribada de l’estiu esta marcat
per un esdeveniment lúdic-familiar, les festes de Pego –el poble, millor dit,
la vil·la de la meua dona-, són els Moros i Cristians. Recorde, el calor que
hem passat i alguns balls al poliesportiu fins la matinada i la conseqüent ressaca
del diumenge. Sempre m’he sentit molt acollit, per la família i les
amistats de Sefa. Jo que soc d’un poble
xicotet, on els moros foren un espejisme de la transició, front al festerisme religiós
que impera hui en dia, he estat meravellat davant les filades que
baixaven pel carrer, Ens posaven sentats en unes cadires que abans de dinar dexavem en la vorera.
Les xiquetes eren xicotetes, i era un espectacle mirar
com gaudien de la desfilada, s’asustaven amb els cavalls i es quedaven
bocabadades amb els trages i les pintures dels africans. “papa, que por” La meua sogra, s’emocionana
quan passaven les bandes de música. El seu home tocava des de ben jove en la de Pego i
anaven pels pobles, a Alcoi fins i tot. (Al llibre de festes 2012, eix ell en fotos)
Enguany, la desfilada coincidia amb la final de la Eurocopa
de futbol, com fa quatre anys, que em vaig quedar a casa de la meua sogra a
vorer un aconteciment històric que va acabar be. Ara no tocava faltar a la
festa, però estaríem atents a les reaccions de la gent, "tiraran cohets quan
marque Espanya, algú tindrà una radiet…"
Al cap d'un ratet de començar la desfilada, encara la llum del dia ens feia veure Mustalla i la Gallinera, una dona va
xillar des d'un balcó: "GOOOL" i la que estava al meu costat va
entendre que venia "un Boooouu! Jo vaig pensar que la capitania portava
camells, cavalls i bous. La dona, però, es pensava que s'havia escapat un bou.
Després d'utilitzar tots els sentits, vaig comprendre que la selecció espanyola
havia clavat un Gol i l'ho vaig explicar a la dona asustada pel Bou. De seguida ho va entendre i es va alegrar, no sé si perquè Espanya anava guanyant o perquè el bou fou una falsa alarma.
La bona questió és que el bou i Espanya van molt unides, serà que la dona està mig sorda o és que ha assimilat la icona taurina i el futbol? També està la tradició de bous al carrer en la Marina...
A l'any que ve, tornarem a la festa de Pego, llavors no tindrem futbol, ni gols, ni bous.
Les meus filles, de vegades em demanen fer treballs especials del col.lege. Jo aprofite la meua coneixença del barri, on visc i treballe. Júlia
volia fer algo sobre oficis artesanals que s’estan perdent. Li pegà voltes al cap: “el sabater, el que fa toldos…Al final ho vaig tenir clar: eixe
xic que enquaderna llibres.Miret, Carles, una tenda del carrer Perú. Anàrem i ell ens explica tota la seua feina, màquines, ferramentes...Ens va dir que l'ofici i la tenda ho va rebre de sa mare Remei. I allò que buscava Júlia, és un ofici en extinció. Segons Miret, fins no fa molt, enquadernar llibres era molt freqüent; fascicles de diaris...
